Història

L'any 2002, un grup d'infermeres va veure la necessitat d'ajudar les companyes i companys majors que finalitzaven la seva vida laboral. Per això, van enquestar a més de 500 infermeres i infermers, d'entre els quals un 85% eren jubilats i un 15% seguien en actiu. Els resultats més significatius d'aquest estudi van ser:

• Només tres persones van contestar que no els interessava una residència pròpia. La resta –la immensa majoria– va considerar que si que volien una residència per a personal jubilat de la infermeria i que, si pogués ser, estigués gestionada també per aquests professionals.
• Es va observar que desitjaven una residència que reunís precisament els serveis que ells consideraven necessaris en el moment que una persona arriba a la plenitud de la vida.
• Afirmaven que era molt bo oferir a companyes i companys que viuen sols i sense família, la possibilitat, cas d'emmalaltir, de poder ingressar en una residència durant períodes de tractament o de recuperació, ja que l'actual sistema de salut no contempla aquest servei.
• En síntesi, el resultat del qüestionari va ser contundent: el col·lectiu es decantava per crear una residència adequada a les necessitats dels professionals sanitaris. Amb la intenció d'oferir un servei tan connectat a aquests desitjos, el grup d'infermeres va jutjar que la millor forma d'aconseguir-lo era instituir una Fundació.

Crear una Fundació obeïa, sobretot, a un objectiu ètic: que mai cap responsable de la cura de persones grans pogués enriquir-se o aprofitar-se dels seus béns.

I així va ser com, dos anys després, el 2004, es va crear la Fundació PRIVADA GLAM , iniciant tot un seguit d'activitats dirigides a engegar una residència capaç de millorar la qualitat de vida dels residents.

Simultàniament, es va fundar l'Associació AISAR, per a ajudar a la Fundació GLAM, tant econòmicament com amb l'organització de programes i activitats per a les persones grans.